Quatre titelles gegants s’obren pas entre la multitud. Són els arcans majors del Tarot: la Mort, l’Emperatriu, el Joker i la Força. Al fons, una altra carta del Tarot: el carro. I a la façana de la Universitat, llum i foc prenen el protagonisme. Com si fos una gran tirada de cartes, de dins de la Universitat van apareixent els diferents pals de la baralla que es relacionen amb els 4 elements (aire, foc, terra i aigua). D’aquesta manera s’iniciava l’Encesa de la Universitat, l’acte que dóna el tret de sortida al dia gran d’Aquelarre. Un espectacle dissenyat pel cerverí Albert Parra, d’Alea Teatre, que ha tornat a sorprendre en aquesta 42a edició de la festa amb una posada en escena visual i plàstica carregada d’espectacularitat i amb un univers oníric que ha transformat el gran dia d’Aquelarre en una gran tirada de cartes, un còctel perfecte de màgia, ritus iniciàtic, mitologia i psicoanàlisi.
I en aquesta tirada de cartes no hi podia faltar una de les cartes més emblemàtiques, la número 15, la del dimoni, personificada, en aquest cas, pel Mascle Cabró, protagonista, sens dubte, de l’Aquelarre. En aquesta edició feia aparició sobrevolant el públic, desafiant les altures i exhibint irreverència a ritme de Pink Floyd i el clàssic “Another Brick in the Wall” interpretat en directe. Un Mascle Cabró que ha acabat beneint de fertilitat el mar de gent que omplia Cal Racó, amb la seva mítica escorreguda, un dels moments culminants de la nit aquelarrenca. Tot plegat, amb la imatge d’un gran ull orwellià –l’ull que tot ho veu– presidint l’escena en tot moment i amb el ritme trepidant de la percussió, la llum i el foc.
El foc va ser precisament un dels elements principals de la festa cerverina. Els encarregats que l’Aquelarre es convertís en una explosió de foc va ser la colla amfitriona, el Ball de Diables de Cervera Caranquers, que en aquesta ocasió es van acompanyar de la Colla Vella dels Diables de Gràcia i el Ball de Diables de Mataró. Els amfitrions van exhibir potència pirotècnica i un espectacle renovat en aquesta edició, coincidint amb els seus 25 anys. Una potència que ja es va reforçar l’any passat gràcies als nous sortidors que la mateixa colla havia dissenyat i desenvolupat a mida per tal d’augmentar l’impacte estètic de les enceses. En total, mitja tona de pólvora és la que es va cremar en aquesta edició de la festa, fent del foc un dels principals protagonistes de l’Aquelarre.
L’AQUELARRE DE LA MÚSICA
La música va prendre protagonisme un any més, amb un cartell musical amb una desena de formacions de diferents estils que en aquesta edició van encapçalar els valencians Zoo, que van omplir de gom a gom l’escenari de Pius XII. Va obrir la nit musical la Companyia Elèctrica Dharma, que va emocionar el públic de l’escenari de la plaça Major amb la lectura d’un poema de Jordi Cuixart a mitja actuació. Els lleidatans Koers, amb la seva música d’arrel reggae i rerefons pop van actuar també davant un públic entregadíssim, així com els també lleidatans Pastorets Rock, que van ser l’ànima de la festa a l’escenari de Cal Racó. Tancaven la nit els locals Lasta Sanco presentant el seu primer disc Perdita Kompaso (Coopula, 2019) i els targarins Her Majesty, a més de diversos DJ’s que durant tota la nit van omplir de música l’espai Muralla.
Amb tot, més de 30.000 persones van passar aquest cap de setmana per Cervera, una xifra que s’estabilitza i que dóna mostres de la consolidació de la festa com a referent festiu i popular de Ponent, i que deixa a la ciutat un impacte econòmic d’un milió d’euros.
L’AQUELARRE DE DIA
L’Aquelarre no només es va viure de nit. La Fira del Gran Boc va ser l’alternativa aquelarrera durant el dia pels amants de l’esoterisme i les teràpies alternatives. Més de 20 professionals de l’esoterisme, tallers i xerrades, la van convertir en la fira d’esoterisme referent al sud d’Europa. En aquesta edició, tots els tallers van omplir-se, i fins i tot van deixar fora una llarga llista d’espera que, de cara l’any que ve, es preveu anar ampliant per tal d’acollir aquesta creixent demanda. Cal destacar la xerrada del mediàtic Sebastià D’Arbó sobre els enigmes de Gaudí a la catedral de Mallorca. De fet, Gaudí va estar molt present en aquesta edició de la fira amb una altra xerrada, diumenge, que desemmascara alguns dels enigmes que s’amaguen darrere la figura de l’arquitecte català, a càrrec de Julià Bretos.
També va tenir molt bona acollida la zona d’alimentació instal·lada als patis i a la plaça de la Universitat, que es preveu anar consolidant de cara a la següent edició.
Els més petits també van fer ahir el seu particular aquelarre. L’Aquelarret és la versió infantil de la festa i forma part dels actes oficials des del 1998. Ahir, els infants participants en els tallers de l’Aquelarret van fer la seva particular cercavila infantil acompanyats de la colla infantil dels Diables de Cervera Carranquers i els gegantons de l’Aquelarre que es van estrenar l’any passat.
El mític carreró de les bruixes, on se situa el naixement de l’Aquelarre l’any 1978, es va tornar a reobrir al públic durant tot el dissabte. El grup de teatre local Grepp va ser l’encarregat de convertir aquest carreró estret i fosc en un espai expositiu amb una representació de tots els elements que formen part de l’imaginari aquelarrer. Un passeig per entendre els orígens d’aquesta festa que ara és ja una cita ineludible del calendari festiu i popular català.
Categorías: PREVIA
#dondesibcn 